Inundacions excepcionals#
Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 31 d'octubre de 2019. Temps de lectura: 2 minuts
Foto d'un dibuix de la riuada a Montblanc. Font: Anna Cunillera.
Encara són ben visibles els efectes de les riuades d'aquest final d'octubre de 2019, i el temps que tardarem encara a recuperar la normalitat. Tanmateix, com bé diuen alguns, sempre és un bon moment per tornar a començar, i aquests dies podem experimentar la part humana més positiva en forma d'ajuda desinteressada i de nombroses iniciatives solidàries per ajudar a recuperar la normalitat a les persones i zones afectades pels aiguats.
Els efectes encara haurien pogut ser més devastadors, sobretot a nivell personal, ja que les prediccions i sistemes d'alerta avisaven de grans quantitats d'aigua i es van fer crides a la població per tal de que extremessin les precaucions. Hem pogut comprovar com les noves tecnologies i els sistemes de comunicació instantània per una banda, ens avisaven de forma ràpida dels riscos existents i de les precaucions a prendre i per altra, també van servir per difondre ràpidament i pràcticament en temps real els efectes de les riuades.
"Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe.", canta en Raimon. És un fet, el nostre país és així.
Al Mapa de Protecció Civil de Catalunya, hi trobem delimitats diferents riscos, en forma de capes sobre el mapa. Pel que fa a les conques internes de Catalunya, és a dir els cursos fluvials que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània, i més concretament el riu Francolí, podem comprovar que les zones afectades per les riuades de fa uns quants dies estan incloses en la capa ZONES INUNDABLES T-500, que significa una zona inundable de baixa o excepcional probabilitat amb un període de retorn de 500 anys. En termes de probabilitats, una zona afectada per la inundació d'un període de retorn de 500 anys té una probabilitat del 4,9% de veure's inundada en un període de 25 anys consecutius, d'un 9,5% d'inundar-se en 50 anys consecutius, i d'un 18,1% d'inundar-se en 100 anys consecutius. Aquests càlculs estan definits en diferents Directives i Reials Decrets. La delimitació i definició dels períodes de retorn es realitza mitjançant estudis hidrològics i històrics i geomorfològics. El temps indicarà si caldrà rectificar aquests períodes de retorn en un futur.
L'Agència Catalana de l'Aigua, també coneguda com ACA, té plenes competències pel que fa a les conques internes catalanes. A la web de l'ACA podem llegir que "Qualsevol intervenció al medi hídric ha de comptar amb el vistiplau de l’ACA, que, amb els criteris tècnics adequats, garanteix que l’impacte sigui compatible amb la preservació dels ecosistemes hídrics. A més, l’Agència impulsa de manera directa actuacions sobre el medi, com els programes de conservació i manteniment de lleres, la restauració de riberes, el suport als ajuntaments en la correcció hidrològica als entorns urbans, o la restauració de danys. La definició de les zones potencialment inundables és una altra funció de l’ACA per a la protecció dels béns i les persones, però també per dotar els ecosistemes fluvials de l’espai necessari per garantir la seva preservació i qualitat.”
L'ACA classifica Montblanc com un municipi amb risc molt alt d'inundacions, i l'Espluga de Francolí amb risc alt. Segons l'ACA, tant Montblanc com l'Espluga de Francolí són uns dels 522 municipis catalans obligats a realitzar un Pla d'Actuació Municipal per inundacions que forma part del Pla de protecció civil municipal.
Posteriorment a les riuades dels últims dies, he sentit i llegit moltes crítiques en referència a l'estat de deixadesa de les lleres del riu. Els rius, de tant en tant, augmenten el seu cabal de forma molt important arrossegant tot el que troben al seu pas que els impedeixi recuperar el seu espai natural original. Hem d'aprendre a conviure amb aquest risc d'inundació. Cal promoure i facilitar el manteniment i neteja de les lleres del riu. Comprenc que es tracta d'actuacions costoses d'executar però segur que es poden trobar mecanismes que puguin facilitar aquesta tasca.
Pel que fa a la urbanització i construcció en zones inundables, malauradament no podem traslladar els edificis existents fora de les zones de risc, però sí que cada cop la normativa pel que fa a noves construccions és més estricta, si bé en alguns casos no prohibeix estrictament la construcció, sí que es demana una declaració responsable del coneixement del risc existent.
Per altra banda, vistos els danys causats i imaginant el temps i recursos econòmics que caldrà utilitzar per recuperar les zones malmeses, podria ser una bona inversió plantejar-se la construcció de sistemes de prevenció i defensa contra futures inundacions, que al mateix temps, poden també contribuir a la restauració i correcció de les riberes fluvials.