Com vendre o llogar un habitatge rehabilitat. La cèdula.

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 7 de septembre de 2018. Temps de lectura: 2 minuts

Escales de la Casa Batlló. Font: Wikimedia Commons. Autor: Lukasz Dzierzanowski. Llicència: CC BY

En l'anterior article, vaig parlar de les característiques que ha de tenir un habitatge "antic", construït abans de l'11 d'agost de 1984, per tal d'obtenir la cèdula i així, poder llogar o vendre l'esmentat habitatge.

Però, i si resulta que tenim un habitatge al qual hi hem de fer algunes reformes més importants per tal de poder-lo vendre o llogar? Haurem de complir els mateixos requisits? Doncs depèn. El Decret vigent 141/2012 que regula les condicions mínimes d'habitabilitat estableix diferents requisits segons el tipus de reforma que es faci a l'habitatge.

En el cas que fem una redistribució total de l'interior de l'habitatge, inclús si n'augmentem la superfície útil, haurem de complir les condicions que vaig enumerar en l'anterior article amb l'únic canvi que les habitacions existents, si n'hi ha, han de tenir 6 m2 com a mínim.

En el cas que tinguem un habitatge i per exemple, hi fem una remunta, o subdividim un habitatge existent, en aquests casos ja haurem d'aplicar les condicions d'habitabilitat que s'exigeixen a edificis de nova construcció, això sí, amb algunes concessions pel que fa a superfícies i alçades lliures, per tal de facilitar la viabilitat tècnica i econòmica de les intervencions de rehabilitació.

L'accessibilitat, aspecte clau

A part de requisits diversos que es poden consultar en el Decret vigent i que no enumeraré, per tal de no allargar-me massa, un dels aspectes principals de les condicions d'habitabilitat dels habitatges de nova construcció és el que fa referència a l'accessibilitat de l'habitatge, distingint condicions referents a l'edifici en el seu conjunt i condicions referents a l'interior del propi habitatge.

• Pel que fa al conjunt de l'edifici, els edificis plurifamiliars han de disposar d'un itinerari accessible, bàsicament això significa un itinerari adaptat per una cadira de rodes, per accedir a tots els habitatges. Tanmateix, el Decret vigent contempla situacions d'excepcionalitat diverses, acceptant la previsió d'espais per poder instal·lar productes de suport per poder disposar en un futur de l'itinerari adaptat.

• Pel que fa a l'interior dels habitatges, cal tenir l'accés, la cuina, el bany, una zona d'estar i una habitació practicables. Els requisits dels espais practicables són bàsicament dos. Primer, s'ha de poder inscriure un cercle de diàmetre 1,20 cm davant la porta de l'espai practicable, la qual pot estar oberta per al càlcul d'aquesta distància. Segon, s'ha de poder inscriure un cercle de diàmetre 1,20 cm a dins de l'espai practicable, lliure de l'afectació de portes i equipaments fixos. L'altre requisit és que els espais de circulació que comuniquin l’accés de l’habitatge amb els espais practicables han de tenir una amplada mínima d'1 metre, mentre que per la resta de zones de circulació que donin accés a espais no practicables, l'amplada mínima és de 90 cm.

Ocupants de l'habitatge

Un altre aspecte important és que el nombre màxim de persones que poden ocupar l'habitatge no es calcula en funció de la superfície total de l'habitatge, com abans es feia, sinó en funció del nombre d'habitacions, que poden ser individuals, dobles o triples, i en casos d'habitatges d'espai únic sense habitacions, el nombre màxim d'ocupants és dos, independentment de la superfície de l'habitatge.

Quins habitatges volem i necessitem?

El Decret vigent intenta establir les condicions per a uns habitatges més adaptats a les necessitats actuals i alhora disminuir l'existència d'infrahabitatges, tot i que no és fàcil controlar tots els espais habitats que no compleixen amb les condicions mínimes.

És evident que necessitem uns habitatges que, sense deixar de banda ni l'estètica ni el sentit comú, estiguin més ben adaptats, especialment per a la gent gran, i és molt millor i per diversos motius, poder viure en el propi habitatge (de propietat o de lloguer) el màxim de temps possible, en comptes d'haver-lo de deixar perquè les condicions d'habitabilitat no són compatibles amb les condicions físiques personals.

Jo recomanaria que, encara que en alguns casos no sigui estrictament obligatori, si cal fer reformes importants en els habitatges s'intenti, en la mesura d'allò possible, aconseguir les condicions d'accessibilitat dels habitatges de nova construcció, per tal d'optimitzar al màxim la inversió econòmica realitzada.